CRÒNICA DEL VIATGE A PISTOIA

Una cinquantena de professionals de l'educació vam visitar els serveis educatius de Pistoia el passat mes de març. Van ser tres dies intensos de visites a escoles i àrees infantils. Tres dies en els quals vam poder veure, pensar i sentir l'educació d'un municipi que ens va copsar per les seves gents, els seus colors, la seva cultura... i sobretot per la seva visió d'infància i d'educació.

Pintura exposada a una cafeteria. Estava acompanyat d'un text preciós sobre la tasca d'educar.
Pistoia és una ciutat de la Toscana Italiana amb prop de 90,000 habitants. Té un centre històric que convida a perdre's pels carrerons de pedra i a aturar-se davant qualsevol obra artística que vas trobant a cada passa. La seva gent és encantadora i no vam trigar gaire a sentir-nos com a casa.





La ciutat de Pistoia. El seu mercat, la seva gent, els seus colors, els seus perfums...
El nostre viatge estava destinat a conèixer els serveis educatius pels infants de 0 a 6 anys. Els Nido són els centres per a infants de 0 a 3 anys. Les Scuola dell'Infanzia són centres per a nens i nenes de 3 a 6 anys i les Areabambini són espais de joc, investigació, descoberta... per a infants fins als 10-11 anys. Hi ha 4 Areabambini per tota Pistoia: la Gialla (destinada més a la narració i la literatura), la Rossa (destinada als nadons i infants més petits); la Blu (destinada a la investigació i expressió artística) i la Verda (destinada a la natura i el medi ambient).

Areabambini Verda
Areabambini Blu
Són moltes les coses a explicar... moltíssimes. La primera de totes és que en el nostre territori estem construint una educació i una escola que s'acosta molt a aquests models anhelats. No obstant, la reflexió sempre hi és. A continuació us presento els cinc aspectes que més em van fer reflexionar aquesta visita. 

La biblioteca de l'escola La Filastrocca. Dissenyada per un arquitecte, en un diàleg constant amb els infants. 
La literatura és molt present a totes les escoles. A la imatge, un armari reciclat com a expositor de llibres. 

La imatge d'infant a tota la ciutat

Com a moltes ciutats del nord d'Itàlia hi ha una comprensió i un respecte cap a la infància. Es nota passejant pel carrer, en els seus parcs i jardins... Quan un parc infant té estructures de joc dissenyades per artistes locals pel gaudi dels infants... això és una ciutat que té en compte a la infància! Perquè els infants són els adults de demà; i si creixen en un entorn que els acompanya i els respecta, després seran adults que acompanyaran i respectaran. 


Il Giardino Volante. Un jardí destinat als infants, amb estructures de joc creades per artistes locals.
La veritable comprensió del concepte de fer comunitat

Construcció realitzada per un infant de 5 anys a l'escola La Filastrocca
Segurament un dels aspectes que més em van agradar va ser aquest. El segon dia de visites vam dinar a una de les escoles. I va ser en aquell moment quan ens vam adonar de la importància d'aquells que cuiden i tenen cura dels infants. A l'escola Marino Marini, la Dora, una mestra que ens va fer la guia per tot el centre, ens va acompanyar també a l'hora de dinar. La cuinera de l'escola ens havia preparat una taula molt cuidada, amb unes estovalles individuals fetes a partir de creacions dels infants; uns bols de vidre amb aigua i uns flors que decoraven tota la llargada de la taula. Les dues van afanyar-se en servir-nos el menjar, en comprovar que estàvem a gust. La cuinera atenia a aquelles persones amb intoleràncies i al·lèrgies, acostant-los el seu menú especial. I llavors cau sobre el pensament la imatge d'alguns dels nostres menjadors escolars, totalment impersonals, amb cabuda per a moltíssims infants. No hi ha preocupació en parar la taula, en cuidar els detalls... L'hora de menjar es converteix en una estona merament mecànica. Per sort moltes escoles estan apostant per un projecte de menjador respectuós. 


Moment de dinar a l'escola Marino Marini.
Tornant a la nostra visita a Pistoia, en aquest moment de dinar amb elles és quan te n'adones d'allò que ens havien explicat: a les escoles no hi ha una organització vertical, sinó horitzontal. La figura del director no existeix; totes les persones educadores fan les mateixes tasques i són igual d'importants que el personal de neteja, els cuiners... Això també ho vam viure al laboratori de cuina a l'escola La Coccinella: ja no és només una cuina, és un laboratori per a tots els sentits. Cuiners que vibren amb el projecte pedagògic, que hi creuen i que participen activament de la vida educativa de la ciutat. Això és comunitat! A més a més de tot el lligam dintre-fora que estableixen amb la ciutat i que explico més endavant. 


Laboratori de cuina; on vam poder posar-nos a la pell dels cuiners de les escoles i cuinar i tastar plats típics i deliciosos.
Una educació inclusiva real

A les escoles municipals de Pistoia no existeix la figura del mestre d'educació especial. No hi és i no el volen. El motiu és molt simple: si hi ha un especialista en educació especial, automàticament sembla que aquells infants que tenen necessitats educatives específiques (NEE) es converteixen en "propietat" d'aquell especialista. I no volen això. Volen que tots els infants visquin i convisquin en igualtat de condicions. Per això, si hi ha algun cas que necessita especial atenció, incorporen una nova persona referent al grup, però no per a fer-se càrrec d'aquell infant, sinó per a acompanyar-los a tots. Arribats a aquest punt també cal remarcar que a les aules sempre hi ha dos adults de referència (tres si hi ha necessitats educatives específiques).

Penjadors amb perxeres amb les fotos dels infants; i espai per a guardar les pertinences.
Així doncs, l'educació especial no és tasca d'un especialista, sinó de tota la comunitat. Amb això no es vol dir que no siguin necessaris coneixements sobre NEE. Però tothom ha de tenir aquests coneixements i cal compartir una mateixa línia d'actuació i d'acció. Penso que a nosaltres ens queda molta feina a fer... quan les vetlladores només s'encarreguen d'un infant de forma exclusiva (i unes poques hores, en alguns casos); quan els especialistes en educació especial treuen del grup de referència a alguns infants per a fer un treball més concret; quan la formació en atenció a la diversitat (en tots els sentits) és una assignatura pendent...

Materials oberts, versàtils, reciclats... al Nido Regina Margherita

Espais de trobada i de grup al Nido Il Faro

Un diàleg constant entre l'escola i la ciutat

Sorprenent i fascinant vinculació que tenen les escoles amb la cultura, l'art i la vida de la ciutat. És un constant anar i venir, un altre punt clau de la configuració de la comunitat. Els projectes que realitzen els infants tracten del seu poble, dels seus edificis, monuments, museus, botigues... Probablement aquest és un dels aspectes en els quals nosaltres hi haurem d'aturar-nos més i reflexionar molt. Els infants de Pistoia coneixen la seva ciutat, l'estimen i la respecten. Coneixen els seus museus, han treballat les seves obres artístiques; fan recorreguts pels carrers cercant elements significatius; viuen a les places i avingudes... 


Projectes de recerca sobre la ciutat de Pistoia i el seu entorn. Produccions realitzades per infants de 5 anys de l'escola Marino Marini.

Coordinació entre tots els serveis per a la infància

Tot i no existir la figura de director o directora a les escoles, sí que hi ha la figura de coordinador/a pedagògic. Aquest coordinador/a s'encarrega de vetllar per la coherència i cohesió pedagògica de totes les escoles municipals de Pistoia. Hi ha un projecte educatiu comú i després hi ha projectes particulars que crea cada escola. La coordinació ajuda a seguir una línia d'acció; a establir uns eixos forts i estables que asseguren la qualitat i la continuïtat dels serveis. 

Entrada de l'escola Il Castello. Un espai estèticament pensat que ens dóna la benvinguda.
Tres dies de visites només acosten a una realitat de forma parcial; però ens han obert les portes a conèixer aquesta realitat tan preciosa i preuada. Ha estat el primer viatge pedagògic que hem organitzat, però de ben segur no serà el darrer. 

Des d'aquí vull donar les gràcies a totes les persones que treballen als serveis educatius de la ciutat, per la seva acollida, amabilitat i generositat. Al nostre conductor Francesco, per la seva puntualitat i paciència. Al Xavier, per la seva professionalitat i cura a l'hora d'interpretar l'italià. A la Noemí, Laura i Miquela, pel seu acompanyament per les escoles i ajuda en entendre millor l'italià. Al restaurant Degna Tana per acollir a tantes persones en un sopar deliciós. A Jugar i Jugar, Joguines Grapat i Jugaia, pels obsequis que vau oferir a tots els participants i per la gran tasca que realitzeu. I també, i com no podia ser, a totes les persones que vau participar al viatge i que ens vau acompanyar en aquesta fantàstica aventura. Gràcies a tots i a totes!

Les fotografies han estat realitzades per les diferents persones que hem visitat Pistoia. Gràcies per compartir-les!

T'agradaria participar als nostres viatges pedagògics? Pots omplir aquest formulari. Només trigaràs 2 minuts i tindrem en compte la teva opinió per a l'organització de més viatges. 

Comentaris

  1. Molt bona feina la crònica del vostre viatge a Pistoia.
    Moltes gràcies per compartir la vostra experiència enriquidora i il·lusionada.
    Per Pasqua de l'any passat vaig tenir el goig de fer un viatge com el vostre però a Reggio Emilia i, allò que diuen que "una imatge val més que mil paraules", ben cert és!...Una altra mirada cap a l'infant i cap a l'escola. Catalunya anem cap a aquests models i hi han escoles que ja fa una colla d'anys que han fet la reflexió, han pren una decisió i s'han posat mans a la feina. CATALUNYA ESTÀ A L'ALÇADA de les noves tendències, dels nous temps i de la nova societat. Ara només cal que aquest canvi de mirada i aquesta mirada cap al futur, que són els infants, el faci el Govern i que recolzi als mestres i comunitats educatives en el canvi cap a un nou ensenyament adequat a la societat d'avui en dia.

    SALUT

    CArme B.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars