ESCOLA ALTERNATIVA? ESCOLA TRADICIONAL?

He estat donant moltes voltes al cap sobre si escriure o no escriure d'aquest tema i finalment m'hi he llençat. 

Ja fa temps que llegeixo opinions sobre l'educació lliure, educació alternativa, pedagogia Waldorf, mares de dia... N'he llegit d'escriptors fanàtics i defensors 100%, d'escriptors amb certa por al que promouen "aquestes pedagogies" i d'escriptors que hi estan completament en contra. 

Fa molts anys que m'estic formant en altres maneres de veure l'educació i he tocat una mica de tots els àmbits: Montessori, Waldorf, Reggio Emilia, educació viva, educació activa... També he estat mestra a l'escola pública convencional; i acompanyant a espais alternatius. Veig la realitat des de punts de vista molt diferents i he arribat a una conclusió: TOTS SÓN IGUALS EN LA SEVA DIFERÈNCIA.

Amb aquesta primera afirmació potser algú se'm menjaria (i l'entendria, jo també ho hagués fet quan vaig començar a treure el nas per pedagogies diferents), però abans que em deixin argumentar, el meu "tots són iguals en la seva diferència" té diferents matisos que voldria explicar:

• Entenent l'escola com a un organisme viu que es transforma, s'adapta, canvia, creix... totes les escoles són diferents, no hi ha pas dues d'iguals. Per això no podem encabir al mateix sac totes les escoles "convencionals" ni totes les escoles "alternatives". El primer pas que crec que cal fer és treure les etiquetes de "convencional" (o tradicional) i "alternatiu" perquè des de segons quina visió s'apliqui aquesta etiqueta pot tenir connotacions positives o molt pejoratives. Fent saquets l'únic que fem és això que volem evitar al món: agrupar els infants i les persones segons uns indicadors generals. Què defineix una escola d'alternativa o de convencional? Quins indicadors se segueixen per a fer aquesta classificació? Només sortirien dos sacs? 
• Sota la meva experiència (que pot ser completament diferent a la de qualsevol altra persona) les anomenades "escoles lliures" o "escoles alternatives" són i no són en si mateixes escoles. En aquests moments prefereixo anomenar-les "alternatives a l'escola", perquè és el que són en realitat: davant d'una necessitat de les famílies d'educar als seus fills/es des d'una visió diferent sorgeixen alternatives a l'escola (que en realitat es voldria que es contemplés aquesta alternativa com una normalitat, però sembla que encara no estem preparats). Igual que l'escola, cada alternativa és un espai diferent i d'aquí sorgeix la riquesa dels mateixos. En la creació d'un projecte s'aboquen desitjos i pensaments individuals i col·lectius que doten d'una identitat inigualable a l'espai en si i que desemboquen en un projecte educatiu únic. Sempre cal pensar que una escola, fora del seu context, deixaria de ser l'escola X i es convertiria en una altra. 
• Tan vàlides són les escoles com les alternatives a l'escola. Totes són necessàries des del moment que cobreixen les necessitats de les famílies, educadors i infants que hi assisteixen. Si no fossin vàlides ni necessàries, simplement, desapareixerien. 

Portem alguns anys amb crisis molt profundes, no només a nivell econòmic. Aquestes crisis (sovint iniciades en el nivell personal) porten a repensar-nos la vida i els seus processos. En conseqüència sorgeixen dubtes, interrogants, necessitats... i es busquen solucions i respostes que sovint s'allunyen d'allò que entenem per "normal". I què? Algú ha de fer el primer pas, no? Parlo en general, de tots els models pedagògics, de totes les tipologies d'escoles i de projectes. Malauradament quan un es decideix a fer el pas, la resta volen imitar-lo cometent l'horror de copiar exactament el que fan sense atendre al context. I, és clar, no funciona... Conseqüentment el resultat és: no funciona ergo no és vàlid. 

Font: La Tabalacera

No vull allargar-me gaire en aquesta entrada, tinc molt a dir, però vull transmetre una única idea: no hauríem de jutjar ni criticar cap manera de fer. Ja he dit que tot és vàlid i necessari. Ningú és millor ni ningú pitjor. "En la variedad está el gusto", no?

I és més, tot i que des de perspectives diferents, camins diferents, punts de partida diferents, èpoques diferents... tothom té un objectiu en comú: transformar! Potser caldria unir esforços (ni uns són els hippies rarets ni els altres són els Rottenmeier) tots som persones amb la intenció de transformar l'educació. I si compartim i unim esforços?