¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

2 de febr. 2015

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART III. L'AMBIENT COM A TERCER MESTRE

"Mira al teu espai d'aprenentatge amb els ulls del segle XXI: Funciona per al que sabem sobre l'aprenentatge d'avui, o simplement pel que sabem sobre l'aprenentatge en el passat?" (Sir Ken Robinson)

Milers de professionals de l'educació d'arreu del món estan fascinats per la cura per l'ambient i l'estètica de les escoles de Reggio Emilia. A moltes escoles s'ha "adoptat" aquesta bellesa ambiental. Però darrere d'aquesta visió hi ha tot un desplegament de "per quès" psicopedagògics i antropològics. 

Aquest podria ser la típica entrada plena de fotos maques d'ambients "reggians", però vull fer un recorregut argumental de la bellesa de l'espai entesa des de la filosofia de mestres, pedagogs i atelieristes de Reggio Emilia. 

Segons Carla Rinaldi (a Branzi et al, 2009), l'ambient és com un llenguatge molt fort que esdevé un element de formació del pensament. La peculiaritat d'aquest llenguatge és que es llegeix amb tots els sentits (és polisensorial). L'ambient també afavoreix les relacions entre els individus que l'habiten i ell mateix; aquests dos elements (persones - ambients) es transformen mútuament.

"La percepció de l'espai és subjectiva i holística, es modifica en les diferents fases de la vida i està profundament vinculada a la cultura de pertinença: no només parlem idiomes diferents, sinó que tenim diferents móns sensorials" (Carla Rinaldi)

Com a espai polisensorial, l'ambient ha de ser bonic. Està demostrat que l'espai influeix sobre l'aprenentatge, així doncs, l'estètica, com a element de l'espai, està estretament relacionada amb els processos d'ensenyament - aprenentatge. 

Des dels "Nidos" i Escoles Infantils de Reggio Emilia s'ha recollit una sèrie de paraules clau i metàfores que mostren les característiques que han de tenir els espais per a la infància (Branzi et al, 2009):
  • Complexitat mòrbida: “ecosistema diversificat, estimulant i acollidor, on el subjecte és dins de la col·lectivitat però té espais de privacitat”. Espais que afavoreixen la col·lectivitat i respecten la individualitat i privacitat.
  • Relació: l'ambient permet la relació i afavoreix la trobada.
  • Ósmosi: l'escola dintre d'un context, no “contra-món” sinó com a part de la societat.
  • Polisensorialitat: “ambient complex, fet de contrasts” on influeix la forma, l'organització, la llum, el color...
  • Epigènesi: l'ambient és capaç d'adaptar-se i evolucionar. Ha de ser flexible i manipulable, capaç de canviar davant els processos dels infants.
  • Comunitat: l'escola ha d'afavorir la trobada i les relacions entre famílies, docents i infants.
  • Constructivitat: escola com a laboratori d'investigació, és un lloc on s'aprèn fent.
  • Narració: la narració fa visibles i transparents els processos d'investigació que es fan dintre de l’espai. L'ambient és capaç d'explicar els processos i resultats dels infants.
  • Normalitat rica: “conjunt de parts diferents en harmonia, equilibri, interacció d'elements diferents que generen un resultat serè”.

Aquestes paraules clau queden reflectides en els següents indicadors (Branzi et al, 2009):


RECONOCIBILITAT. L’escola té la seva pròpia identitat, diferent de la de la casa i de la de l’escola tradicional. És un organisme viu capaç de canviar i transformar-se a si mateixa per tal de no perdre la seva identitat.




HORITZONTALITAT. Evidencia un ordre no jeràrquic. Els ambients dels infants i dels adults ordre horitzontal demostren una “democràcia de funcions”.




CENTRALITAT DE LA PLAÇA. La plaça és un espai central des d’on s’accedeix a la resta d’ambients. Es tracta d’un “espai de trobada, espai públic de l’escola que compleix (...)el mateix rol que la plaça a la ciutat”.




TRANSFORMABILITAT I FLEXIBILITAT. L’ambient ha de poder-se transformar i tenir diferents utilitats per tal de plasmar l’evolució de les persones que l’habiten.




ATELIERTaller destinat a “la investigació, l’experimentació, la manipulació”. Implica la figura d’un nou adult: l’atelierista, format en llenguatges visuals.




ESCOLA - TALLER. Tota l’escola esdevé un taller per a l’aprenentatge autònom. Tots els espais poden ser viscuts pels infants, incloent els despatxos i la cuina.



RELACIÓ INTERNO - EXTERNA. L’escola com a “espai que sent molt intensament allò que succeeix a fora, des del clima fins a les estacions”.




TRANSPARÈNCIA“Successió d’espais visibles, perceptibles, parcialment comprensibles”.




COMUNICACIÓ. Per afavorir les relacions entre famílies, docents i infants. Aquesta comunicació es composa de fotografies, dibuixos, treballs dels infants, vídeos, objectes, imatges, escultures...  



"Les escoles infantils de Reggio Emilia constitueixen a l'actualitat un dels models més implicats en la recerca d'espais escolars que estiguin en sincronia amb la contemporaneïtat, que suportin relacions i noves maneres d'habitar pels infants i adults d'avui dia" (Branzi et al, 2009)

A les aules de les escoles reggianes hi ha sempre la presència de dos/dues mestres; d'aquí que s'entengui que l'ambient és el tercer mestre.  L'ambient, entès com la distribució de materials, mobiliari, estructures, persones... esdevé un mestre en el moment que és generador d'aprenentatge i que s'organitza de manera que facilita la circulació i l'autoaprenentatge, respectant els processos i necessitats de cada nen i nena.





Formació sobre l'ambient a Reggio Emilia

DIIP (Design Infancia Innovación Proyectos) liderat per la Paola Soggia ofereix formacions en quant a l'espai com a element educatiu. També organitza jornades i seminaris sobre l'educació a Reggio Emilia. És 100% recomanable!

També prepara viatges d'estudis a Reggio Emilia. Durant la Setmana Santa hi haurà una visita. També molt recomanable!


Bibliografia

Branzi, A. et al (2009). Niños, espacios, relacions. Metaproyecto de ambiente para la infancia, Reggio Children: Reggio Emilia.

Vols més informació?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada