¡TRADUCE "VEURE, PENSAR I SENTIR"!

27 de gen. 2015

UN TOMB PER REGGIO EMILIA: PART I. ELS INICIS

Fa temps que busco un tema que pugui ser d'interès. Moltes idees em volten el cap però veig que una de les entrades estrelles de Veure, Pensar i Sentir és una que parla de Reggio Emilia, així que vull compartir amb vosaltres la meva experiència amb la filosofia reggiana.


En aquesta primera part vull centrar-me en explicar el com va començar tot. Una mica d'història perquè entengueu què vol dir "educació a Reggio Emilia". Hi ha qui parla del mètode Reggio Emilia, de la pedagogia Reggio Emilia... però ni és un mètode, ni una pedagogia, ni res de tot això; es tracta d'una visió cap a l'educació, una filosofia més que no pas una forma educativa. 
"No és possible comprendre les escoles de Reggio Emilia sense comprendre la ciutat que les ha creades" (Bruner)
Reggio emilia passa per molt més d'una visió sobre l'educació i la infància; passa per ser una ciutat que inverteix el 16% del seu pressupost en serveis per a la infància; en una política municipal que té molt en compte els infants; en uns ciutadans que tenen en compte l'educació... i per moltes coses més. 

L'Ajuntament de Reggio Emilia gestiona 21 escoles de 3 a 6 anys (scuola dell'infanzia) de i 12 de 0 a 3 anys (nidi). La política municipal considera que invertir en serveis per a la infància té bones repercussions en altres aspectes de la ciutat, a més a més de ser una estratègia per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Invertir en la primera infància implica construir una perspectiva de futur.

I com va començar tot?

Del 1923 al 1943 van ser 20 anys de feixisme i les escoles públiques que s'havien construït fins a aquest moment, van tancar. L'educació va passar a estar a càrrec de les monges sota el lema "creure, obeir i combatre". Reggio va patir molts bombardejos i molta gent va lluitar fins el dia de l'alliberament. En aquests moments, a Villa Cella (un poble a 8km del centre de Reggio Emilia), un grup d'agricultors van trobar un tanc i quatre cavalls abandonats que van vendre. Un cop van tenir els diners a la mà, va haver-hi una discussió sobre què fer amb ells: els homes volien construir un cinema, i les dones una escola. Com us podeu imaginar van guanyar les dones i es va construir una escola; però no una escola qualsevol. Tots els agricultors van començar a recollir pedres i, dia rere dia, amb les seves pròpies mans, van crear una escola que van anomenar "XXV Aprile" (dia de l'alliberació).
"Homes i dones junts hem construit les parets d'aquesta escola perquè la volíem nova i diferent pels nostres fills" (maig de 1945)
Arribats a aquest punt és indispensable saber que la manera de fer d'un espai educatiu està completament condicionada pel seu context, on s'inclouen la seva cultura i la seva història. Pretendre incorporar realitats educatives d'altres contextos és inviable, sempre cal fer un treball de reflexió i diàleg en quant a les necessitades adaptacions a la pròpia realitat. Així doncs, una escola no pot seguir una "metodologia Reggio Emilia", perquè Reggio Emilia és una realitat amb unes característiques polítiques, socials, econòmiques, etc. Reggio Emilia només es dóna a Reggio Emilia.


Reggio Emilia pot ser una font d'inspiració en molts aspectes (que anirem veient en les properes entrades); però mai una incorporació total sense una adaptació real i contextualitzada. 

Us deixo un petit vídeo perquè pogueu fer una passejada virtual per aquesta meravellosa ciutat que val la pena visitar:


I una perspectiva general del que vol dir l'educació a Reggio Emilia (en anglès):


A la propera entrada explicaré sobre la imatge dels infants. De moment, que passeu una bona reflexió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada